L'infantesa es una etapa difícil i plena de canvis, tant per el nen com per els pares. Es important ubicar els esdeveniments mes rellevants i significatius d'aquesta etapa per poder ajudar d'alguna manera tant a nens com a pares; per poder-les afrontar amb mes consciencia i benestar.
Les Flors de Bach aporten un suport natural e innocu per aquestes etapes.
És important ressaltar que les flors ajuden a treure les virtuts que necessiten, ja sigui els pares o els nens, però no modificaran l'essència de cap d'ells. Un error comú en els pares és pretendre emmotllar la personalitat dels seus fills al seu gust fent servir les Flors de Bach: "Vull que el meu fill/a sigui...". Les essències florals no fan miracles ni tenen aquesta fi. No substitueixen el valor que l'exemple i la combinació de fermesa i dolçor tenen en la seva educació. Només corregeixen un desequilibri i contribueixen al fet que el nen trobi la millor versió de si mateix, però no posaran res que no estigui dins de les seves capacitats d'aprenentatge i evolució. Cal tenir una expectativa adequada i realista perquè no els faran transformar-se al nostre gust, afortunadament!.
És difícil per un nen manejar-se amb les seves ferides emocionals, no tenen molts recursos per fer-ho i tot els dóna de ple. Potser per això són especialment receptius a les flors de Bach i responen ràpidament als seus efectes. Posen menys barreres que els adults, les seves ments són simples, els seus sentiments directes i clars, no s'enfosqueixen amb el dubte.
Quan donem flors de Bach als nens hauríem d'explicar-los als més petits que aquestes gotes tenen un cert toc màgic, potser una mica de màgia d'estels. Aquest és un llenguatge que nosaltres varem oblidar fa temps però que ells encara tenen present i comprenen d'una manera intuïtiva, amb el cor més que amb el cap.
Els remeis florals de Bach són 100% segurs i naturals per als nens. Aquells amb símptomes aguts, com tenir por a determinada situació circumstancial, gelosia pel naixement d'un germanet, començar a la guarderia , col·legi, canvi de domicili etc.. reaccionen als remeis florals en molt poc temps.
En cas de situacions cròniques com, per exemple, símptomes psicosomátics, el tractament ha de ser a més llarg termini i incloure almenys a un dels pares, per trencar el cercle viciós segurament creat a partir dels símptomes durant un espai de temps més perllongat.
Per indicar les flors a nens petits cal donar preferència a l'observació de la conducta. Sigui a través de la mare, d'una persona que està amb ell o del terapeuta. Com juga?, es fastigueja quan no pot muntar un joc com ho desitja?, perd l'interès amb facilitat?, ho tira tot?, plora i busca refugi en algú?, demana ajuda per aconseguir el que es proposa?, és pacient, acurat?, és molt sensible?, és possessiu, comparteix el seu joc?, és independent o molt depenent?. Aquest tipus de preguntes ens van guiant cap a on va el nen, i quina formula podem preparar.
Les flors de Bach no reemplacen als medicaments, però sí ajuden a estabilitzar les emocions que desequilibren als nens. cal recordar que la medicina alopática i la natural són dos camins tan diferents que un no pot reemplaçar a l'altre, sinó que es complementen.
La filosofia del Dr. Bach ens recorda: Mai hem d'oblidar que és el mètode el que sana. “Una nena petita ha decidit pintar una casa per a l'aniversari de la seva mama, en la seva petita ment ja coneix tots els detalls de la casa, solament li falta posar-la sobre el paper el millor que pugui. Ha donat forma a la seva idea del que és una casa.
És una obra d'art doncs és seva, cada traç ho ha fet per amor a la seva mare, cada finestra, cada porta, han estat col·locades amb la convicció que devien estar aquí. Fins i tot és la casa més perfecta que ha pintat; és tot un èxit, la petita ha posat en ella tot el seu cor i la seva ànima, tot el seu esser.
Si algú li corregeix el seu disseny o l'intrueix per fer mes reconeixible la casa el resultat en la nena seria una pèrdua completa d'interès pel seu treball; pot enfadar-se, irritar-se, sentir-se infeliç, començar a odiar el dibuix i potser trencar-ho. El dibuix final pot ser una casa reconeixible per a nosaltres però no és la casa de la nena. Per a ella és imperfecta, i és un fracàs. És la interpretació dels pensaments d'un altra persona, no els de la nena. Això és el fracàs i la infelicitat temporal. Si això és el que succeeix quan permetem a uns altres que interfereixin amb el nostre propòsit en la vida i implantin en les nostres ments el dubte, el temor o la indiferència” Edward Bach.
“La felicitat significa viure la nostra vida i seguir fidels a les nostres conviccions. Fer el que altres persones ens diuen que fem, o viure i treballar d'acord amb els desitjos d'un altre, significa que vivim la seva vida, no la nostra, i igual que la nena que va perdre l'interès pel seu dibuix, la vida pot tornar-se ombrívola i falta d'interès, i com resultat la nostra salut i felicitat s'en ressenten.”
“La paternitat és un deure sagrat, temporal en el seu caràcter, no comprèn res que no sigui servei i no hi ha obligació de tornada per part del jove. Ja que ha de ser lliure de desenvolupar-se a la seva manera i preparar-se tot el possible per complir el mateix comés uns pocs anys més tard.
Els pares haurien de guardar-se particularment contra qualsevol desig de modelar la jove personalitat d'acord a les seves pròpies idees o desitjos. …..I qualsevol desig de controlar o conformar a la jove vida per motius personals és una forma terrible de cobdícia que no haurà de ser consentida mai, perquè si arrela en el jove pare o mare, amb els anys es convertiran en autèntics tirants.” Edward Bach.
No hay comentarios:
Publicar un comentario